Home » Joventut
Joventut
EL FUTUR PROFESSIONAL DELS JOVES. PARLEM-NE!
Massa sovint es repeteix que els joves no tenen futur i més, en aquests moments de profunda crisi provocada pel coronavirus. Crec que és una mala manera d’explicar-los les dificultats que es trobaran en la seva inserció al mercat de treball i que no els ajuda gens a superar-les.
És clar que sí, que els joves construiran el seu futur com han fet totes les generacions que els han precedit. El seu grau de benestar serà fruit, en bona part, del que facin ells i del que fem entre tots per a organitzar de forma més fàcil la transició de l’escola al treball.
Crec que transmetre’ls confiança, coratge i il·lusió, i dotar-los de les eines i els recursos necessaris per què es construeixen el futur, és una obligació moral i política de la societat envers les noves generacions.
Avui, vivim uns moments molt oberts, amb grans potencialitats de futur, que no totes seran viables ni s’acabaran concretant. En aquest moments històrics de canvi és just quan cal prendre decisions per configurar el futur que volem. Ara, les societats tenen molts més mitjans i capacitats que mai per influir en l’esdevenidor. La prova: el temps rècord en el que s’han elaborat les vacunes per controlar el coronavirus. Si volem, podem. Per què no aplicar-ho a repensar la transició dels joves al mercat de treball?
Cal partir d’una anàlisi rigorosa del que coneixem sobre el funcionament del món laboral; certament, el coneixem poc, però en tot cas, el que en sabem és suficient per elaborar propostes que facilitin la vida als joves, i que, per damunt de tot, els ofereixin oportunitats. En sortiríem tots beneficiats, ja que disposem de la generació més ben preparada de tota la història del país.
Amb aquestes idees al cap, durant el confinament de la pandèmia, i aprofitant unes converses amb la meva neta Júlia que ja està en edat de construir-se el seu propi futur, he escrit aquest llibre, posant-me a la pell d’un jove, noi o noia, entre 16 i 25 anys i he anat resseguint les situacions que pot trobar des del final de l’ESO fins a acabar la universitat i les diferents sortides d’entremig. He complementat aquests moments amb alguns capítols en què explico de forma entenedora quines són les grans tendències de futur del mercat de treball. Algunes vegades no només descric els fets sinó que també opino sobre com crec que haurien d’anar les coses. La transició dels joves de l’escola al treball no acaba d’estar ben organitzada i els joves pateixen massa innecessàriament. Les coses es podrien organitzar millor.
Proposo un canvi d’enfocament de la transició al treball. Enlloc de deixar-ho al mercat o en mans del campi qui pugui, proposo una transició més ordenada, en la que els joves disposin dels recursos apropiats per orientar-se durant la travessia i que tinguin oportunitats per a demostrar la seva vàlua. Cal superar l’enfocament dels itineraris per passar al de les oportunitats, i generar les condicions perquè tots i totes superin la seva inserció laboral en les millors condicions.
Amb un llenguatge planer, el llibre que va dirigit, als joves, i també a les seves famílies, als seus professors, tutors, mestres, orientadors, tècnics d’inserció, responsables de les polítiques educatives i d’ocupació…, pretén generar la necessària reflexió sobre quina pot ser la nostra contribució perquè les noves generacions tinguin una vida millor. Els compromisos dels ODS de la ONU pel 2030 ens hi obliguen.
El llibre es pot trobar a les llibreries i a https://tantagora.net/es/llibres/. Tot seguit podeu consultar l’índex.
Índex
Cartes a la Júlia
Els joves tenen futur
Els impactes del coronavirus
La professió com a vocació
Com seran les professions del futur
Els robots ens trauran la feina?
Professions emergents
Els oficis industrials
Les professions STEM
Professionals competents
Les altres professions
Teletreballarem?
Els treballs precaris
La sobrequalificació
Estudiar i treballar
La tria al final de l’ESO
La tria del centre
El batxillerat
La formació professional
La universitat
Cal fer un màster?
La transició al treball
Com funciona el mercat de treball
Com buscar feina
Treballar en una empresa
Emprendre
Anar a treballar a l’estranger
La feina de la teva vida
Estar sempre al dia
Sort
Alemania promou el sistema dual als països del sud per obtenir mà d’obra qualificada
El passat 10-11 de desembre de 2012 es varen reunir a Berlin, els ministres responsables de la formació professional d’Alemanya, Portugal, Grècia, Espanya, Itàlia, Lituania i Esvolaquia per aprovar un Memorandum en el que es varen comprometre a promoure la formació professional i a estudiar la implementació del model dual com a part de les polítiques en favor de l’ocupació dels joves. Posteriorment a la reunió, el Memorandum està essent signat per cada un dels països amb un acord de finançament per part del govern alemany per fer pràctiques a Alemanya en el marc de la formació dual.
L’interès alemany és doble, d’una part, exporta el seu sistema de formació que travessa hores baixes i així amplia la seva influència a Europa i, d’altra part, atrau mà d’obra qualificada cap a Alemanya per cobrir les mancances del seu sistema de formació per a qualificar un major nombre de treballadors.
El model dual alemany es basa en un acord tripartit entre l’estat i els agents socials per tal de regular la formació en alternança entre l’empresa i l’escola, pel qual les empreses assumeixen la formació pràctica dels joves que complementen en cursos escolars. Però l’exportació del sistema dual alemany als països amb problemes d’atur juvenil s’està fent sense la participació dels agents socials segons comenten els sindicats d’aquests països. Sense un acord entre els agents socials sobre aquest tipus de formació es corre el perill d’atomitzar-se empresa a empresa sense poder assegurar la seva qualitat i validesa.
Participació al seminari “Perspectives for the young generation from Trade Union point of view”, organitzat per IG Metall de la DGB a Berlin el dies 13-14 de maig de 2013, amb una ponència sobre “Youth in Labour Market and VET in Spain”.
La crisis expulsa a los jóvenes menores de 20 años del mercado de trabajo
A finales de 2012 en España la tasa de actividad de los jóvenes menores de 20 años era de 12,1%. En los años 70 esa tasa estaba alrededor del 60%. Desde entonces cada crisis económica ha acelerado el retraso de la inserción de los jóvenes al mercado de trabajo confirmando una tendencia estructural que aleja a los jóvenes del empleo. En Europa hay países que consiguen proporciones elevadas de actividad laboral de sus jóvenes: Dinamarca y Holanda, y en menor medida Reino Unido y Austria. En casi todos los países la crisis ha reducido la participación de los jóvenes en la actividad laboral. Estamos ante una tendencia estructual. ¿Es sostenible que los jóvenes lleguen a la edad adulta sin haber conocido el mundo laboral? ¿Podemos aprender de Dinamarca y Holanda una relación distinta de los jóvenes con el mercado de trabajo?
El 23 de mayo de 2013 participé en un debate sobre el desempleo de los jóvenes en el marco del proyecto TYEC con la ponenncia “Academic training and integration in the labour market” . Seminario organizado por la Fundación G. Brodolini y el sindicato UIL (Italia), y CCOO (España).
LA FORMACIÓ I EL TREBALL DELS JOVES: UNA RELACIÓ A REPENSAR
La greu crisi que travessa el país ha tornat a plantejar la problemàtica de les elevades taxes d’atur entre els joves en comparació amb la resta de la població. Però aquesta qüestió ja ve de lluny, i és que quan s’han d’analitzar els temes relacionats amb els joves cal tenir en compte la visió conjuntural del moment i les grans tendències de fons de les nostres societats avançades que afecten a les noves generacions i el seu paper en la societat. Tres qüestions mereixen l’atenció: el treball dels joves, la seva formació i la seva relació amb la societat adulta.
Fins passats els 20 anys el treball no forma part de la vida dels joves
Si s’observa l’evolució de la relació dels joves amb el treball a llarg termini es constata que ja fa dècades que els joves menors de 20 anys van desapareixent progressivament del mercat de treball baixant dràsticament la seva taxa d’activitat, és a dir la seva disponibilitat per a treballar (en el 2012, 22 de cada 100; en el 1977 eren 61 de cada 100), i inclús en les millors èpoques de bonança econòmica no han arribat a compensar la davallada històrica. A més entre els que estan disponibles per a treballar, la gran majoria, gairebé 3 de cada 4 estan aturats, per tant a l’actualitat de cada 100 joves menors de 20 anys només 6 treballen i 16 estan aturats, la resta 78, no estan en el mercat de treball. Aquesta tendència a la retirada dels joves del mercat de treball no es produeix a la franja dels que tenen entre 20 i 24 anys, ja que al llarg dels anys s’ha mantingut bastant estable la seva taxa d’activitat, malgrat les variacions influïdes per la conjuntura econòmica, amb una lleugera tendència a augmentar. Avui, de 100 joves de 20 a 24 anys 36 treballen, 31 estan aturats i 33 estan encara fora del mercat de treball.
Evolució de la relació dels joves amb l’ocupació 1977-2012 a Catalunya
| 1977 | 1987 | 1997 | 2007 | 2012 | |
| Joves 16-19 anys | |||||
| Taxa activitat | 61,09 | 49,01 | 31,19 | 35,94 | 22,71 |
| Taxa ocupació | 56,55 | 22,50 | 16,54 | 27,04 | 6,15 |
| Taxa atur | 7,43 | 54,10 | 46,97 | 24,76 | 72,91 |
| Joves 20-24 anys | |||||
| Taxa activitat | 64,34 | 73,35 | 66,93 | 72,07 | 67,27 |
| Taxa ocupació | 61,50 | 47,39 | 48,12 | 65,41 | 36,14 |
| Taxa atur | 4,42 | 35,39 | 28,11 | 9,25 | 46,27 |
INE-EPA II Trimestres
Aquesta comparació històrica condueix a posar de relleu que la relació dels joves menors de 20 anys amb el mercat de treball ve determinada per una tendència que es va consolidant a cada situació de crisis però que està més relacionada amb factors d’ordre socio-cultural de major abast que les fluctuacions conjunturals de l’economia, sense que això signifiqui negar la influència dels factors tecnològics i econòmics en la mesura que hi tenen lloc. L’abast i les conseqüències d’aquesta tendència mereixen una reflexió profunda per part del conjunt de la societat. Es sostenible i desitjable que els joves no estiguin presents en el mercat de treball fins passats els 20 anys?
La qualificació i la formació dels joves està desequilibrada
La raó que fins ara s’ha esgrimit és que cada vegada és necessària una inversió amb més temps per a formar els joves, i per tant sinó estan en el mercat de treball haurien d’estar formant-se. Però la realitat és que Catalunya segueix presentant un nivell baix de qualificació de la seva població activa. L’estructura de la qualificació de la població activa i de l’ocupada a Catalunya correspon al model productiu que s’ha desenvolupat en les darreres dècades i que ara està en discussió. A Catalunya hi ha un ampli consens que la sortida de la crisi està relacionada directament amb la capacitat de transformar el model productiu cap a un més competitiu internacionalment i de més valor afegit. Per a evolucionar cap a aquest nou model calen uns recursos humans amb una qualificació que avui no disposa el país.
Si s’observa el gràfic adjunt es veu clarament que l’estructura de qualificació de la població activa a Catalunya i a Espanya és totalment la contrària a la de la mitjana dels 27 països de la Unió Europea. Si es considera que el model europeu és més competitiu que el nostre sembla evident que cal un canvi profund de rumb per aproximar-nos als models europeus. El diferencial de competitivitat d’aquest països rau en la importància de la qualificació intermèdia de la seva població i no tant en la de nivell superior.
Per evolucionar cap a una estructura de qualificació més competitiva cal doncs reduir dràsticament la població activa amb un nivell baix de formació i duplicar la població amb un nivell intermedi, és a dir amb una titulació de batxillerat o d’un cicle de formació de grau mitjà.
La quantificació d’aquest repte ens permet proposar uns objectius precisos per a tot el sistema de formació per als propers anys. Els esforços s’hauran de concentrar en formar els nivells baixos i en els joves que s’incorporin al mercat de treball, i en canvi Catalunya està en una situació bona pel que fa a la formació superior. La consecució d’aquest objectiu significaria que en el mercat de treball les empreses trobarien una major proporció de mà d’obra qualificada que impulsaria el canvi de model productiu.
Aquesta hipòtesi de treball es fonamenta principalment en incorporar la població jove al mercat de treball amb un nivell de formació molt superior al que avui ho fa. Malgrat l’increment extraordinari del nombre de joves formats en les darreres dècades, encara avui hi ha un nombre excessivament alt de joves que abandonen prematurament el sistema educatiu sense una formació adequada per a la seva inserció laboral. Aquesta qüestió que ja ha estat assenyalada repetidament per la OCDE i la UE i pels experts i organismes del país, requereix una atenció urgent i prioritària ja que les seves conseqüències pel futur del país seran greus. Dit clarament, avui Catalunya no compte amb la mà d’obra suficientment formada per impulsar una economia competitiva a nivell internacional. Si no s’augmenta ràpidament el nivell de formació de les noves generacions també es corre el perill de que molt joves quedin atrapats en una espiral negativa de dificultats d’inserció laboral per manca de qualificació, amb la qual cosa es poden generar tensions importants en la cohesió social del país.
Aquests fets contrasten amb la contradicció que per un altre costat, un nombre creixent de joves amb uns nivells elevats de qualificació no acaben de trobar les oportunitats laborals i professionals i opten per a emigrar cap altres països. Així doncs, la situació és complexa, i interactuen factors d’ordre socio-econòmic com també d’altres de tipus culturals i ambientals.
Que els joves obrin les seves oportunitats vitals a nivell europeu o mundial, no solsament no és negatiu sinó que de fet ha estat propiciat pels missatges i polítiques que s’han dirigit als joves, tant per la voluntat d’internacionalització de l’economia catalana, com per exemple mitjançant el mateix programa Erasmus que cerca una major mobilitat europea dels joves professionals. El problema rau quan es transmet a les noves generacions que el seu país no té futur, per que llavors els joves poden sortir en desbandada com està passant a Irlanda o a Estonia i perdre definitivament el major capital humà i cultural que el país ha estat capaç de generar en tota la seva història.
Cal doncs, concentrar molta atenció a la situació i a les perspectives dels joves a Catalunya. Transmetre confiança en el futur i en la implicació dels joves en la seva construcció oferint el suport necessari per que sigui creïble. Millorant el rendiment del sistema educatiu per que tots els joves acabin els seus estudis i no deixin l’educació sense una formació especialitzada i professional que contribueixi a una major competitivitat de les empreses. Mobilitzant a tot el teixit productiu per que ofereixi oportunitats de pràctiques als joves per que puguin adquirir l’experiència necessària per a esdevenir uns bons professionals.
Els models d’alternança entre formació i treball com a model de transició dels joves a la vida adulta han demostrat la seva eficàcia en altres països desenvolupats. A la Catalunya del futur, la transició dels joves al mercat de treball hauria de ser més semblant a la que es pràctica a altres països europeus que no la que hem heretat del passat.
Oriol Homs
Octubre 2012
Publicat al Monogràfic nº 17 Atur juvenil: una generació en perill editat per la Fundació J. Pujol
http://www.jordipujol.cat/ca/butllet/monografic/223