Oriol Homs

Ara que caldrà refer tantes coses per a tornar a una normalitat social, econòmica, cultural i política convindria revisar els reptes pendents per aprofitar la situació i plantejar allò que tots sabíem que era necessari però que en condicions de normalitat era difícil d’afrontar pel caire disruptiu que suposava, però que ara, gràcies a que el virus ja ens ha imposat la disrupció, possiblement sigui més fàcil de dur a terme.
Abans del covid 19 sabíem que havíem d’afrontar el més ràpidament possible quatre grans reptes: l’envelliment de la població, la lluita contra el canvi climàtic, la transició cap a la societat digital i el seu impacte en l’ocupació i la qualificació dels treballadors, i els efectes de la globalització en la localització de l’activitat econòmica. A més teníem un greu problema d’accés a l’habitatge.
El coronavirus també ha impactat en aquestes grans tendències però per a accentuar-les:

• L’acarnissament de la pandèmia en els més grans, potser a rejovenit relativament la població per la gran desproporció de morts entre els més grans, però ha posat en evidència que així no podem seguir tractant a la gent gran. Cal adaptar tota la vida col·lectiva a les necessitats d’una part de la població que seguirà creixent.
• La millora de tots els indicadors mediambientals i la constatació de la rapidesa en que la natura recupera nivells d’equilibri si se la deixa fer, evidència l’impacte del factor humà en el deteriorament de les constants del medi ambient. Ara veiem més clarament que és possible afrontar el canvi climàtic i la via per fer-ho. Serem només capaços de fer-ho si ens ho imposa un virus?
• El confinament ha accelerat l’expansió digital a totes les activitats humanes de forma impensable fa només uns mesos i ha revelat les mancances (a les escoles), els límits (el teletreball a les cases) i les dificultats de fer-ho en condicions acceptables (les desigualtats). Hem constatat els dèficits de cultura digital i hem endegat una cursa d’aprenentatges d’urgències. Podem organitzar un gran pla de formació digital per a tota la població, abans que quedi massa gent a la vorera?
• Abans del virus veiem difícil revertir la constatació que l’activitat econòmica s’estava concentrant en les grans urbs metropolitanes provocant la desertització creixent de la resta del territori. Quantes fàbriques, tallers, oficines, comerços, restaurants que han aturat l’activitat en la nostra ciutat o poble tancaran les portes?. Un entorn més saludable i convivencial pot convertir-se en l’epicentre de nous clústers d’activitats innovadores globals i de proximitat?.
• Les dificultats per l’accés a l’habitatge per a moltes famílies i especialment pels joves estava hipotecant el benestar d’una part molt significativa de la població. Podem pensar ara en un pla intensiu de construcció d’habitatge accessible que permeti reduït la part del pressupost per capita dedicat a l’habitatge i així mantenir el benestar de la població en temps d’austeritat?

Si sabem aprofitar l’ocasió, ara hi haurà més suport i pressió a favor per a afrontar aquests reptes si sabem compaginar-los amb solucions pràctiques per a la reactivació econòmica en la fase de desconfinament.
Abans del coronavirus també ja sabíem que les administracions locals estaven maltractades en el finançament i en la dotació dels instruments per a resoldre de forma eficaç els problemes de la gestió col·lectiva de les nostres vides. Tot i saber, com ens repeteixen de forma constant tots els informes internacionals de les bondats del principi de subsidiarietat, que des de la proximitat es poden resoldre millor els problemes col·lectius, sempre que hi hagi marcs d’actuació coordinats des de les instàncies superiors. Però la reforma de l’administració local per a resoldre aquest desequilibri no arribava mai. Ara és el moment de plantejar els acords per a la reactivació econòmica des d’aquesta perspectiva.
Les desconfiances vers les debilitats de les administracions locals no es superen amb comandaments únics, sinó amb lideratges forts que els hi donin suport amb coordinacions compartides efectives. El paper que s’atorgui a les administracions locals en el Pla de Reactivació Econòmica serà clau per a la seva efectivitat.
Però per això caldrà que cada ajuntament no vulgui anar pel seu cantó posant en marxa iniciatives descoordinades que dupliquin mesures i que malbaratin recursos escassos. Però també és cert que els ajuntament necessiten ràpidament marcs d’actuació clars, recursos i instruments necessaris per a desenvolupar-los.
Arribar a acords a nivell local, ja sigui comarcal, municipal o de mancomunitats, compartits amb totes les forces vives de la localitat per establir les prioritats en el marc d’unes directius consensuades a nivell més global és urgent i necessari, i segurament la via més adequada per a mobilitzar tots els recursos i capacitats existents per a una finalitat comuna: reactivar l’activitat econòmica amb més benestar per a tota la població.
Els acords hauran de mirar a les necessitats més immediates però la visió hauria de ser de futur orientant les mesures cap a la superació dels reptes descrits. Els Acords Locals per a la Reactivació haurien de convertir-se en autèntics Plans d’Inversió de Futur. Avui serà més fàcil implementar-los i la millor garantia de la bona utilització dels recursos extraordinaris que caldrà mobilitzar.
Els Plans no poden cenyir-se a gestionar el que tenim, amb els instruments i mitjans que disposem. Cal atrevir-se a dissenyar els nous instruments extraordinaris que faran falta per aconseguir les metes proposades de forma que adobin el terreny per a consolidar vies de solucions adequades per a superar els reptes que auguri un nou cicle de benestar. Al contrari, haurem perdut una gran oportunitat i el futur serà més incert.
Ara és l’hora de repensar els espais de concertació local, perquè siguin més efectius; revisar les prioritats per centrar-les en les necessitats bàsiques econòmiques, socials i culturals; generar nous instruments per mobilitzar els recursos humans, materials i financers, públics i privats de forma compartida. És l’hora de preguntar-nos, com tenim la sanitat, l’educació, la cultura, l’ocupació, el medi ambient, la gent gran, l’habitatge a la localitat?. Com podem fer més atractiu el nostre territori per a l’activitat econòmica?. Cal que preguntem a la ciutadania, que pot aportar cadascú per a contribuir a la recuperació: talent, temps, inversió, capacitats productives, relacions, idees…i obrir vies per a canalitzar tots aquests recursos. Podem construir fons locals d’inversió?, podem construir espais per a compartir talent, idees, temps, relacions? Podem ajudar a reconvertir empreses i activitats amb projectes sòlids de futur? Podem proposar una transició amb garanties als joves que en aquests moments estan iniciant la seva incorporació al mercat de treball? Mobilitzant els esforços de tots ens en sortirem positivament. Algunes d’aquestes idees es podrien concretar en el marc d’un procés participatiu per elaborar uns Acords Locals de Reactivació.

25 d’abril de 2020